was successfully added to your cart.

“Escala” de BRADIEN + EDUARD ESCOFFET

By 17 de maig de 2015 General

Bradien i Eduard Escoffet tornen a escena amb el seu segon treball conjunt, aquest “Escala” que els situa més enllà, en un espai particular en el que no serveixes les regles: la seva proposta es troba en una galàxia d’aires inestables, on juguen amb els sons i la veu, la melodia i el to, les molècules i els àtoms, en la lliga d’experimentadors alemanys o americans, a la frontera -si és que existeix- que separa l’art del pop, amb un peu a l’electrònica i un altre en el domini de la paraula. I tot i així, o potser precisament per això, “Escala” ens sembla un disc profund, madur però intangible, gens complaent, carregat d’arestes i capes, amb lectures que se superposen i que converteixen la seva escolta en una font contínua de sentits.

A “Escala” hi trobem tot el que adorem de Bradien i Eduard Escoffet, però amb un nou gir: sona net i polit, però també complex quan més ho necessita; ple de llum, però també d’històries urbanes a carrerons foscos o aromes rústics quan ens vol transportar a aquestes ambientacions tan Bradien, tan al costat d’un martini (agitat, esclar). Melòdiques i trompetes que ressonen al carrer, percussions que arriben d’un altre xamfrà, paraules soltes -en català, espanyol, alemany, anglès, portuguès- que sorgeixen de l’escala de veïns i s’uneixen formant un text nou en un nou context, baixos intensos i elàstics, que semblen pujar des del soterrani, guitarres mandroses i coixins electrònics que deconstrueixen i tornen a construir.

“Escala” sobreviu a l’allau de producció digital, es fa tangible i pren cos furgant en la realitat. “Escala” dóna ordres i es deixa aconsellar, suggereix i es reafirma, i les vuit mans al comandament estan totalment al control, amb col·laboradors de luxe com la polifacètica Lydia Lunch, oficiosa princesa de la cultura underground que va de Foetus a Michael Gira, de Nick Cave a Sonic Youth; o Arnaldo Antunes, multidisciplinari tòtem de la cultura brasilera dels darrers 30 anys. Però qui aquí comparteix més protagonisme és Stefan Schneider: l’ex-Kreidler i ex-To Rococo Rot ha produït el disc, sí, però també s’ha metamorfosejat amb la banda i fusionat temporalment en un sol cos, i ha netejat, ha posat poliment i afegit ombres, tocant vibràfons i sintes, enriquint la nitidesa tèrbola de Bradien i Escoffet. Els contrastos de la llum i la foscor, de la vida pública i la privada. De la postal felliniana que és “Escala”.

Pareu màquines: el món ja està imprès.

En vinil de 180 gr i CD. Portada de Todojunto.

[bandcamp width=100% height=120 album=4232946754 size=large bgcol=ffffff linkcol=0687f5 tracklist=false artwork=small]